NO HI HA FILLS INNOCENTS

L’Oriol Genís recita i interpreta la Carta als joves infeliços de Pier Paolo Pasolini. A partir d’aquest fet, i per la manera com el material dialoga amb ell, per la manera en què l’intèrpret s’aproxima a l’autor i la seva vida i per les enormes ressonàncies que tot això té amb el nostre ara i aquí, decideix prendre el Gennariello, un tractat pedagògic que Pasolini no va acabar perquè va ser assassinat. 

El Gennariello funciona com un compendi de la ideologia pasoliniana que l’Oriol diu, tot complementant-lo amb altres materials de Pasolini. D’aquesta manera, les veus de l’autor i l’intèrpret es barregen i confonen, es contradiuen i es qüestionen, en uns instants de comunió amb el públic que es tornen l’escenificació d’un llegat de Pasolini que és, a més a més, un llegat de l’Oriol com a ciutadà i com a actor.