LA MÀQUINA HAMLET

Hamlet s'interpreta a si mateix en l'intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l'època de Shakespeare..., s'interpreta a si mateix en el present, en el nostre present més immediat. De fet, Hamlet s'està interpretant a si mateix ara, davant nostre.

I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l'interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies... I encara res té sentit.

Hamlet s'interpreta a si mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l'última gran evidència... res té sentit, res ha tingut sentit, res tindrà sentit...

Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit... i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l'ha oprimit. El món ha canviat... Ara la protagonista és Ofèlia.