El camí del cec (o de Tebas a Colonos)

L’arribada d’Èdip a Colonos és, potser, la part de la història del Cicle Tebà més desconeguda. Les dues germanes, Ismene i Antígona, que no han de regnar mai a Tebes per la seva condició de dones, acompanyen al pare en un camí de penitència per escapar-se de l’horror del destí. Un destí que li ha fet arrencar-se els ulls i que ha matat la seva mare. Molt se n’ha parlat del terror i el dolor del pobre Èdip. Però, i abans? Just després de l’horror, el suïcidi de la mare, el descobriment de la veritat. Un camí de silenci. La càrrega d’un pare encegat pel seu fat. I un passat. Un passat que pesa massa.

Ismene i Antígona, amb la responsabilitat de portar el seu pare cec, caminaran durant dies per un camí costerut. Sembla que no tinguin res a dir-se. Però la culpa, l’odi, l’enveja i la tristesa són emocions de difícil digestió.