El desig del cor

El desig del cor parla d’una família disfuncional (com totes) que espera el retorn de la seva filla d’Austràlia. Durant aquesta espera, al menjador de casa es materialitzen els desitjos, les pors i les pulsions més viscerals que allunyen el pare, la mare i la tieta, del que s’espera d’ells, segons els rols que marca la societat. El model familiar té unes lleis clares, i hi ha coses que hi caben i coses que no: desitjar la teva filla, tenir por a la mort o menjar-te a tu mateix, són algunes de les coses que aquesta família pot arribar a imaginar, perquè dins de la imaginació cap tot. Amb les seves projeccions ens faran riure i ens faran reflexionar.

Els personatges hauran d’exercir un control extrem perquè els seus pensaments no prenguin forma i no es facin reals, i tant les escenes còmiques i surrealistes com els conflictes més profunds passen per un mecanisme de censura. S’equivoquen i tornen a començar en un sistema de prova i error: entren en un bucle interminable, un bucle en què les paraules i les accions es repeteixen una vegada i una altra. No hi ha manera de sortir del bucle, perquè no hi ha manera de sortir dels traumes familiars.