Un americà a París

George Gershwin va estrenar Un americà a París al Carnegie Hall de Nova York l’any 1928. Acabava de complir els 30 anys i ja era molt conegut per les estrenes a Broadway i, sobretot, per la famosa Rhapsody in Blue. Una generació després, el mític Gene Kelly i l’actriu Leslie Caron van tornar a popularitzar aquella música a la gran pantalla. La pel·lícula del 1951, dirigida per Vicente Minelli, ens ha llegat unes imatges quasi inseparables de les melodies d’aquell jove músic que un dia va trepitjar la ciutat de la llum i va quedar fascinat per la seva vida cultural i bohèmia.

Jean François Dichamp interpreta la rapsòdia sobre el Capriccio (Caprici) núm. 24 de Niccolò Paganini, una obra exigent pel virtuosisme que implica interpretar una peça que va estrenar el mateix compositor i pianista, Sergei Rakhmàninov. Enric Casasses escriu als seus Assagets que Paganini «inventa el sentiment romàntic i el rebenta», i podríem afegir-hi que Rakhmàninov, en aquesta obra de maduresa, hi posa el colofó.