Dvorák 7

La Simfonia n. 7 d'Antonín Dvorák és, juntament amb la Novena o Del nou món, la més reconeguda de la seva producció. Amb una estructura ambiciosa i unes dimensions colossals, l'autor beu de l'incipient fervor patriòtic bohemi per compondre una de les obres mestres del nacionalisme txec. La simfonia va ser estrenada sota la direcció del compositor a Londres, el 1885.

Obre el concert l'estrena de Corpo elettrico (Cos elèctric), concert per a violí i orquestra de Luca Francesconi, coencàrrec de L'Auditori juntament amb la Bamberg Symphoniker, l'Orchestre Philharmonique de Radio France, la Casa da Música de Porto, la Cincinatti Symphony Orchestra i Los Angeles Philharmonic Orchestra en coproducció amb l'IRCAM – Centre Pompidou. Aquest concert subverteix l'estructura arquitectònica tradicional del concert per a solista i orquestra, i explora un rang inaudit de possibilitats sonores a partir de l'electrònica.