Dafnis i Cloe

El món clàssic és una font inesgotable pels grans tòpics de la condició humana, i l'amor és un dels temes predilectes. En l'univers mitològic de l'antiga Grècia, el mite de Bacus i Ariadna narra l'abandonament d'Ariadna per Teseu en el laberint del Minotaure a l'illa de Naxos, i la presa i esposalles d'aquesta pel déu Bacus o Dionís acompanyat del seu seguici de sàtirs. A partir d'aquesta història, Albert Roussel va compondre el ballet Bacchus et Ariane (Bacus i Ariadna), una de les obres més sorprenents de la música orquestral francesa dels anys trenta.

Dafnis i Cloe, escrita a finals del segle II dC, és l'única obra del novel·lista grec Longus i és considerada la primera novel·la bucòlica. En un retrat idealitzat de la vida camperola, dos pastors de Lesbos satisfan la seva passió amorosa. Revisitada musicalment en nombroses ocasions des del segle XVIII, la plasmació més magistral d'aquest romanç és la «simfonia coreogràfica» de Maurice Ravel Daphnis et Chloé, escrita per encàrrec de Serge Diaghilev i els Ballets Russos.

Lili Boulanger, germana menor de Nadia Boulanger i primera dona en guanyar el Prix de Rome, va compondre D'un matin de printemps (Un matí de primavera) poc abans de la seva mort prematura als vint-i-quatre anys. Es tracta d'un breu poema simfònic d'empremta impressionista, amarat de joia, serenor i vivesa lluminosa.