El quadern daurat

A El quadern daurat, Anna Wulf, de soltera Anna Freeman, intenta contenir el caos de la seva ànima i la sensació d’estar a punt de fer-se trossos tot anotant el que li passa en quatre quaderns diferents. Al quadern negre escriu sobre la seva activitat com a novel·lista, rememorant les experiències vitals d'infantesa i  joventut a Rhodèsia (l'actal Zimbàbue), que són el material de la seva escriptura (les “Fonts”) i ironitzant sobre els avatars de la seva obra en la indústria editorial i televisiva (els “Diners”). El quadern vermell recull la seva angoixada militància al Partit Comunista, just en els anys que la mort de Stalin permet que comenci a sortir a la llum la barbàrie del seu règim i en què l’omnipresent amenaça nuclear oprimeix qualsevol somni de futur. El quadern groc és l’esborrany d’una nova novel·la, que recrea la seva pròpia vida amorosa, marcada per un compromís radical amb la llibertat sexual. El quadern blau és un diari del procés de piscoanàlisi que duu a terme amb la terapeuta que, amb estima i burla alhora, anomena Mare Sucre. L’Anna és una consciència descarnada i hipersensible que intenta aferrissadament deixar constància de com viu i com pateix i què desitja tota una generació.