JZBach

Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés ens demostren, una vegada més, que el jazz és un llenguatge universal. Que lluny queden els contenidors estancs, aquells que, guiats per criteris gairebé científics, distingien entre música culta i popular, entre bona música i música de carrer…

Una vegada esbucades les fronteres, en aquesta ocasió ha estat J.S. Bach –ara amb Z de Jazz– qui ha volgut vestir-se amb les puntades doctes d’aquest trio de mestres de la improvisació. La seva música, un cop més, esdevé un diàleg de sorpreses, que ens porta des dels motius inconfusibles del geni alemany fins a propostes genuïnes i actuals, en un itinerari que, com sempre, només la perícia fa que sembli planer.