Davant la jubilació

Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.

Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat. Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectats per aquest virus. Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i deformada, de la bondat falsificada. La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.

 
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...

Mercè Arànega, Pep Cruz y Marta Angelat han hecho cosas muy grandes, pero su trabajo en Davant la jubilació quizá sea lo más alto y más hondo.

Marcos Ordóñez (El País)