Màrius Torres

"...la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric.”

El 29 de desembre de 1942, als 32 anys, Màrius Torres va morir al sanatori de Puigdolena, on havia ingressat a finals de 1935. La primera edició de la seva poesia va haver de ser publicada durant el seu exili mexicà pel seu amic, l’escriptor i editor Joan Sales.
 
Als seus poemes, dominats per la seguretat i la maduresa malgrat la seva joventut, hi prevalen dos temes: el de la música o de l’art en general i el del món natural (el cicle de les estacions, flors, jardí...) que potencien una meditació sobre la realitat profunda de la vida humana. Una meditació que neix sovint del record, amarat de sentiment, i que té, com a tema central, la mort.

Veus
Emma Vilarasau
Ramon Madaula
Jordi Bosch

Quartet Sound Boulevard
Oriol Algueró i Sergi Claret, violins
Joaquim Badia, viola
Manolo M. del Fresno, violoncel
 

Agraïment
A la Dra. Laura Borràs, per haver proposat la incorporació de les cartes de Joan Sales adreçades a Màrius Torres.