Las doce de allá

Una obra en tres actes amb tres històries diferents que a través d’un humor àcid, irònic i autocrític exposa els llocs comuns de l’experiència migratòria, la ubiqüitat d’una identitat construïda en un espai intermedi (ni en país d’origen ni en el d’arrelament) i presenta personatges amb una identitat forjada en una cultura marcadament colonial.

En la terra promesa pels “nonos” (avis) els personatges assumeixen una nova identitat però no poden evitar la sensació universal de desarrelament, que fins i tot des dels privilegis ètnics, legals i culturals que podem habitar alguns migrants, genera angoixa enfront de la identitat perduda i l’eterna perifèria que sorgeix de la sensació de no haver-se anat del tot i de no estar arrelat encara.