CELEBRARÉ MI MUERTE

El 28 de març del 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li feia unes hores d’esperança de vida.
La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el patiment. Marcos, saltant-se tot el protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir al cap de pocs minuts. I Hourmann va fer una cosa que mai havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe el que havia passat.
Pocs mesos després, Marcos va rebre una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família no ho va denunciar mai, però sí l’hospital. Per aquella decisió podia passar fins a deu anys a la presó.

Ara el públic emetrà el veredicte.

L’obra alterna la narració dels fets pels quals el Dr. Hourmann va ser condemnat amb episodis de la seva pròpia vida a la seva Argentina natal. La seva experiència vital va poder influir en la decisió de practicar l’eutanàsia a una pacient?

Un metge declarat culpable d’homicidi, un jurat format per membres del públic i una pantalla. Aquesta és la posada en escena d’una obra que planteja un debat profund sobre l?eutanàsia. Com diu el mateix Dr. Hourmann, “si volem viure bé, per què no podem morir bé?”