Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)

L’obra Viatge d’hivern, inspirada en els cicles de les cançons de Winterreise de Franz Schubert, és un viatge que ens proposa Elfriede Jelinek per les seves pròpies experiències, tant artístiques com íntimes: la sexualitat mediatitzada per internet, la perversió de la opinió pública, el culte a la joventut, la presència del feixisme latent, el pas inexorable del temps, l’amor-odi cap a la seva  mare, la demència i l’abandó del seu pare i l’autocrítica d’ella mateixa com a artista.

Guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2004, l’autora ens planteja un treball de recerca on llenguatge, música i moviment, esclaten a escena com un riu desbocat, pervertint Schubert, pervertint Jelinek, arrossegant-nos per “les aigües residuals de les nostres pròpies vides” tal com ho fa ella, en una peça amb pinzellades dramàtiques, molta ironia i certa desesperança.