La sort

La sort parla de l’experiència dels seus protagonistes, Juli Disla i Jaume Pérez, com a família homoparental i interracial. La peripècia emocional i vital del seu procés d’adopció, un llarg camí administratiu i judicial amb la finalitat de formar una família.

La sort és també un homenatge al seu fill, que li pugui servir com a Llibre de vida en un futur.

A través de la seva vivència íntima ens parlen de la diversitat, de quins són els models de família, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.

El procés d’adopció nacional pot allargar-se fins a vuit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d’adopció. Sovint s’ha abordat l’adopció des del conflicte o el drama. D’una banda, per les dificultats a les quals s’havien de sotmetre els adoptants i, d’una altra, per l’entorn del qual procedeixen els menors. No pot obviar-se que darrere de tota adopció hi ha una situació prèvia d’adversitat, però resulta imprescindible evitar posicions estigmatitzadores. Després de l’adopció la majoria d’infants tira endavant de forma positiva, són feliços i fan felices altres persones. Això no vol dir que els processos d’adopció siguin històries sempre meravelloses. Són històries d’educació i creixement.