Tengo un problema contemporáneo de Carmelo Salazar i Bea Fernández

Tengo un problema contemporáneo és una coreografia dividida en tres solos, en què la mateixa ballarina especula sobre el treball presencial, dubta del sentit de l’escena, rebutja el retrat i no fa espectacle. Darrere, davant o als costats, un altre ballarí intenta resoldre enigmes corporals acompanyat d’alguns amics.

Com que no és un treball produït, aquesta peça s’endinsa en el camp de l’escena experimental. Això vol dir que es construeix quan es presenta. Alhora, aquestes circumstàncies converteixen la coreografia que intentem mostrar en una acció conceptual: es pensa a casa i s’«assaja» al Teatre. Per tant, el que veuràs es presenta en un escenari experimental i és una acció conceptual coreogradesconfiada.

Carmel Salazar Hernández. Las Palmas de Gran Canaria. Coreògraf, comissari d’arts en viu, performer i pedagog. Des del 1989 fins al 2020, ha viscut i treballat a Barcelona i actualment resideix a Las Palmas de Gran Canària. És coreògraf des del 1992 i des de llavors ha dut a terme un gran nombre de projectes, principalment centrats en la investigació i la revolució de la dansa. Durant més de 15 anys ha estat codirector de La Porta, on la seva tasca com a comissari ha obtingut, entre d’altres, el Premi Nacional de Dansa i el Premi Ciutat de Barcelona. Ha estat codirector del festival de dansa LP durant les tres edicions i cofundador de Teatron, comunitat online d’arts vives. Des de 2001 desenvolupa una investigació pedagògica profunda i treballa en eines d’escriptura i pràctiques de creació, impartint classes i workshops en diferents contextos acadèmics nacionals i internacionals. Ha realitzat diversos treballs de videodansa i videoart. Actualment combina la seva activitat com a coreògraf amb la pedagogia i la creació de pel·lícules d’estudi. Els seus darrers treballs són Fin del mundo B., presentat al festival SÂLMON de Barcelona (2019), i Non show work in minimal ground, al Macba, museu d’art contemporani de Barcelona (2020).