EL LOCO Y LA CAMISA

Autor: Nelson Valente
Direcció i posada en escena: Nelson Valente

Repartiment: Gabriel Beck, Mariana Fossati, Carlos Rosas, Juan Pablo Kexel, Lide Uranga

“El loco y la camisa” és una peça naturalista on la dramatúrgia aborda de manera realista i mitjançant la construcció de personatges arquetípics, diversos eixos temàtics que van entrellaçant-se: la bogeria, la convivència familiar, la revelació de la veritat i la violència domèstica.
Diu el director, Nelson Valente: “Una família amaga al seu boig de totes les maneres possibles. L’amaguen del que hi ha a fora i dins. Suprimir-lo seria l’ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós en un cos dins d’un cosset. La seva habilitat – condemna és dir el que veu sense filtres. En “El loco y la camisa” el quelcom subjectiu, quan ha estat unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui són els sans? No existeix bogeria més gran que la de viure en la contínua mentida. La irrealitat embogeix i perverteix. I la maldat... que s’alimenta a ella mateixa sense descans”.

Originalment, el lloc de representació va ser un pis on els actors desenvolupaven les seves accions per 20 espectadors que estaven inclosos en l’escena (els seients-butaques estan disposats dins l’espai de la representació). La realització de l’obra en un espai real i la proximitat dels espectadors amb els actors profunditzaven el desenvolupament de la peça al voltant d’una estètica naturalista.