La crua realitat

El Toni és un noi amb discapacitat intel·lectual i té un somni: ser actor. Per fer-ho, però, s’haurà d’enfrontar a un món cultural difícil de canviar i a uns pares massa sobreprotectors que, sense voler-ho, tallen les ales del seu fill. El Toni, cada vegada és més conscient de com és de difícil que una persona amb discapacitat pugui accedir a la cultura professionalitzada, s’adona que aquesta problemàtica tampoc desperta l’interès d’una societat massa individualitzada.

Quan tot sembla perdut, el Toni coneix la Lídia, una noia d’origen xinés que, com ell, té discapacitat intel·lectual. La vitalitat de la Lídia és encomanadissa i, per primera vegada, el Toni se sent comprés. Els dos s’adonen que han viscut moltes experiències crues i difícils abans de conèixer-se i això els uneix més. Junts descobriran l’amor i la seva relació es convertirà en el pal de paller de les seves respectives lluites.

En ple enamorament amb la Lídia, el Fèlix Arzuaga de Castro, un productor amb molts fums, s’interessa pel Toni. Tant és així, que promet convertir-lo en tota una estrella de la tele. Però on porta aquesta nova porta que s’obre pel Toni…

"L’art fet per persones amb discapacitat sovint rep abans l’etiqueta de projecte social que la d’artístic. Doncs bé, "La Crua Realitat" és una obra de teatre per sobre de tot. No és cap iniciativa solidària, sinó la materialització del somni de ser actor professional d’una persona que, coses de la vida, resulta que té una discapacitat. Espero que us faci reflexionar a totes i tots."

Dramatúrgia i direcció: Oscar Molina
Intèrprets: Rafa Valero, Elena Lam, David Aixalà i Maria Colom

Amb la col·laboració especial de Mone Teruel

Espectacle sorgit dels Espais de Creació Eòlia i+D i assajat en residència als Lluïsos de Gràcia

ESPAI PREMSA

Em dic Rafa i vull ser actor des que era petit. Fa anys que lluito per poder fer realitat aquesta vocació i la veritat és que no m’ho han posat fàcil. Vaig intentar formar-me, però vaig haver d’acceptar el rebuig dels principals centres d’estudis d’arts escèniques. Finalment, però, vaig poder pujar a un escenari gràcies a Eòlia Teatre. Ara vull fer un pas endavant amb "La Crua Realitat". Aquesta obra està basada en la meva vida i en la de la meva parella, l’Helena. Junts us volem fer reflexionar mostrant-vos les lluites que hem viscut i vivim cada dia. Vull que entengueu que el món cultural ens ha fet creure que l’excel•lència artística és d’una manera determinada, però per què el que jo faig a sobre l’escenari no es pot considerar art professional també? L’art fet per persones amb discapacitat sovint rep abans l’etiqueta de projecte social que la d’artístic. Doncs bé, "La Crua Realitat" és una obra de teatre per sobre de tot. No és cap iniciativa solidària, sinó la materialització del somni de ser actor professional d’una persona que, coses de la vida, resulta que té una discapacitat. Espero que us faci reflexionar a totes i tots.

Rafa Valero