Casa

Casa és un relat intergeneracional, una peça de teatre documental verbatim que es fa preguntes sobre l'article 47 de la Constitució. Què és casa? I quan ens perdem, quan estem cansats, com trobem el camí de tornada?


Tots hem viscut alguna vegada en una. La dibuixem de petits. Cridem el seu nom per salvar-nos quan juguem a tocar i parar. Tant l'Ulisses como l’E.T. anhelen tornar-hi com la Dorothy a Kansas. D’adolescents ens en volem anar de casa. De grans hi volem morir. És de les primeres paraules que aprenem en un altre idioma. En algun moment et preguntes quan casa teva va començar a ser “la casa dels teus pares”. D’adult comences a qüestionar-te si l’article 47 de la Constitució és real: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat”. Les persones sense llar anomenen casa l’espai on dormen al carrer? Com designen els menors de les residències el lloc d’on van fugir? Els refugiats que han arribat els últims anys, on troben el seu refugi? Com hi ha gent sense casa en un país amb una estimació de sis milions de cases buides?