TONTA

Els ulls, profunds. Avui l'Alícia ha decidit, per fi, no seguir les convencions. Aquella cosa, aquella bomba ha explotat i ara, de sobte, es veu amb cor d’explicar-se coses. A TONTA som testimonis de la confessió de l’Alícia just després d’un dels fets més traumàtics de la seva vida. Un d’ells, almenys. I serà precisament després de cometre una atrocitat, amb els ulls encara plens de llàgrimes, que l’Alícia podrà compartir, sense remordiments, vergonyes, ni penediments, el moment més alliberador i lúcid de tota la seva existència. Ara, l’Alícia ens reclama que l’escoltem, perquè ella també té veu, perquè ella és tant o més humana que tots nosaltres. I com podríem no fer-li cas?