Segis-Mundo

Amb el soliloqui més famós del drama espanyol de fons, el protagonista encarna a un actor-músic, un xaman, una dona i, el més aventurat de tot, s’encarna a sí mateix. Es a dir, a l’escenari, no sabem el que és veritat i el que és mentida. Segis, de manera fragmentada i sense un ordre aparent, dubta de la vida, la presència, la identitat, la nostra sort i la de les persones que ens van precedir. Podem triar el nostre destí o, pel contrari, ja està escrit a les estrelles? Amb aquestes preguntes, Segis Mundo fa un viatge que el transforma. Sostingut per la mirada del públic, transita pel teatre, la música, l’espai i el cos. Les lletres de les cançons i els textos es fonen en un contínuum. Els objectes prenen vida. L’espai es remou. El públic és interpel·lat. Es tracta d’un monòleg estructurat com seqüència-mosaic de fragments: cançons, sons, moviment, text, transformisme, ritual… que explora, amb rigor, maneres narratives no rígides on els límits es desdibuixen i les etiquetes no tenen gaire cabuda.