Nosaltres (A nosotros nos daba igual)

Una distòpia no gaire allunyada de la realitat.

Cinc fills d’immigrants viatgen al país d’origen dels seus pares, un país que en realitat tampoc és el seu. Un viatge a la memòria, als orígens, un viatge d’aprenentatge i de pèrdua de la innocència narrat en primera persona. El viatge de l’aprenentatge sobre els orígens dels qui han nascut en un país del qual se senten fills, però que mai no els ha acceptat com a tals.

«I tu d’on ets?» Te l’han feta mai, aquesta pregunta? Potser de vegades el to ha estat amable. D’altres, potser, hi deixava entreveure un subtext més hostil. Les persones sempre hem anat d’aquí cap allà. Què passa quan ets d’aquí però el país d’origen dels teus pares és allà? Quan ets d’aquí, però els altres no et veuen d’aquí? A Nosaltres (A nosotros nos daba igual), hi trobareu cinc fragments de vida. Cinc viatges vers els orígens dels pares, però també vers la pròpia identitat, la del viatger, però també la de l’espectador. Cinc personatges que han hagut de sentir massa vegades aquesta pregunta, fruit d’una mirada esbiaixada, construïda per un discurs determinat, per una història, la que ens han explicat, la que ens han amagat, la que ens han transmès inconscientment. Cinc punts de vista d’una part de la ciutadania que sovint hem ignorat a l’hora d’explicar la nostra història col·lectiva