Resurrecció

A la colossal simfonia Resurrecció, Gustav Mahler parteix del vast conjunt orquestral emprat a Titan per eixamplar-lo amb la introducció de la veu humana, amb l'ús de solistes i cor, un tret que serà característic de les seves simfonies posteriors. Es tracta, igualment, de la primera obra en què Mahler fa servir textos del recull Des Knaben Wunderhorn: Alte deutsche Lieder (La banya màgica de la joventut: velles cançons alemanyes), un conjunt de poemes i cançons tradicionals alemanyes compilat el 1805 i que va esdevenir una font inesgotable de recursos per a la seva producció.

La simfonia va ser inicialment concebuda com un poema simfònic d'un sol moviment de caràcter fúnebre. Posteriorment, i a partir de la mort del director Hans von Bülow, el compositor va introduir-hi quatre moviments més per erigir una construcció simfònica monumental sobre la mort, el record de la felicitat, la pèrdua i el recobrament de la fe i, finalment, la resurrecció a través de l'amor en mans de Déu.