Schéhérezade

Nikolai Rimski-Kórsakov evoca l'univers del recull de contes de la tradició àrab Les mil i una nits a Schéhérezade, una música a mig camí entre la simfonia programàtica i el poema simfònic. Sense cenyir-se a un text de fons que limiti les possibilitats de lectura, Rimski-Kórsakov recorre a la impressió causada per les narracions nocturnes de Xahrazad al sultà Xahriar per compondre una obra mestra de l'orquestració i una de les peces més cèlebres de la música russa. Diàfana i plena de color, aquesta música recrea un imaginari oriental fantasiós i encisador.

La tragèdia d'amor de Shakespeare dona forma a una de les obres més inspirades de Txaikovski, una obertura-fantasia que recrea els personatges i vivències del paradigma de la tragèdia de l'amor condemnat. Concebuda com una estructura altament descriptiva, els temes musicals representen les distintes fases de la trama, fins a assolir un dels clímaxs més famosos de la història de la música, la presentació plena del tema d'amor a la secció final de l'obra.
Canti ed Estasi di Lea és una suite composta a partir de l'òpera L'enigma di Lea, de Benet Casablancas, estrenada el passat 2019 al Gran Teatre del Liceu. Amb un text de Rafael Argullol, l'ideal de l'absolut com a utopia romàntica emmarca la possessió de la protagonista per un ésser celestial.