Sonates de Garreta i Gerhard

El violoncel va ser un dels instruments que Juli Garreta més va estimar. Amic de l’ànima de Pau Casals i Bonaventura Dini, els va dedicar obres diverses per a violoncel i piano. Mar plana, estrenada pel mateix Dini amb Enric Granados al piano, respon a un model de caire romàntic, en un sol moviment, hereu dels seus admirats Chopin i Grieg. En canvi, la Sonata en fa forma part d’un conjunt de composicions de gran format, arrelades en la tradició germànica de Beethoven i Brahms. Pau Casals, dedicatari de l’obra, la va interpretar sovint, però va desaparèixer pràcticament dels programes de concert a partir dels anys trenta. Dècades més tard, a Londres, Robert Gerhard va refer una antiga Sonata per a viola i la va convertir en la Sonata per a violoncel, que alterna serialisme i elements populars amb l’heterodòxia que caracteritza la música de Gerhard.