Somni d'una nit d'estiu

La música de Bach va romandre en un oblit relatiu durant gairebé prop de vuitanta anys. Si ha pogut ser erigida com un dels pilars de la cultura occidental és, en bona part, gràcies a la feina de recuperació duta a terme per Felix Mendelssohn durant els anys trenta del segle XIX. Més enllà de les llegendes que descriuen aquesta descoberta com a una casualitat fortuïta, Mendelssohn va conèixer la música de la família Bach durant la seva formació a la Singakademie de Berlín, una entitat enfocada a promoure el repertori coral sacre germànic. De fet, les obres de joventut de Mendelssohn —com les simfonies de cambra— deuen molt a l'estil exuberant de CPE Bach, el segon fill de Johann Sebastian Bach. Un moment estel·lar de la història de la música és la recuperació de la Passió segons sant Mateu sota la batuta d'un jove Felix Mendelssohn, el febrer del 1829.

L'empremta de Bach i de la tradició clàssica és present a tota la música de Mendelssohn, el més clàssic de tots els romàntics. El somni d'una nit d'estiu, la Simfonia Italiana i el Concert per a violí són les tres joies de la seva producció orquestral, plenes d'una expressió viva, refinada i poderosa, i d'una claredat refulgent.