Peer Gynt

Cappare de la música escandinava, el noruec Edvard Grieg es va formar dins de la tradició centreeuropea per aprofundir, posteriorment, en l'univers del folklore nòrdic. Impulsat per Franz Liszt, el seu llegat ha permès crear una identitat musical nacional noruega, de la mateixa manera que ho han fet Jean Sibelius a Finlàndia o Antonín Dvorák a Bohèmia.

Una de les pàgines més cèlebres d'Edvard Grieg és la suite de Peer Gynt, concebuda originalment com a música incidental per al drama homònim d'Henrik Ibsen. Aquesta obra mestra del repertori teatral narra les peripècies de Peer Gynt per l'amor a Solveig, un amor que condueix al repudi, a l'expulsió de la comunitat, a la immersió i al trànsit per mons exòtics i onírics i a la fugida permanent. La història de l'arquetip de Don Joan es transforma aquí en un antiheroi evasiu i turmentat. La música de Grieg, aleshores un compositor gairebé desconegut, assoleix amb Peer Gynt una qualitat pregona i una expressió subtil i encisadora, brillant i plena de màgia, capaç de transformar el text teatral en un pretext per a una fantasia musical encisadora.