Brahms 3

Frei aber froh (Lliure però feliç) era una de les màximes favorites de Johannes Brahms. L'acrònim format pels tres mots configura el motiu central de la Simfonia n. 3, una obra impregnada d'un esperit heroic i d'una densitat formal i emocional que la distingeix de les altres simfonies de l'autor. L'empremta de Robert Schumann és també present en una simfonia que constitueix una de les majors aportacions de la maduresa creativa de Brahms al repertori orquestral.

La Simfonia n. 44 de Franz Joseph Haydn pren el nom de Trauer (Fúnebre) pel fet que l'autor va demanar que s'interpretés l'adagio al seu funeral. Concebuda en quatre moviments, és una de les simfonies que formen part del període Sturm und Drang (Tempesta i empenta) del compositor, caracteritzat per una expressivitat intensa i vigorosa.
L'estrena absoluta d'In luce praesenti (A la llum del present), del barceloní Miquel Oliu, completa aquest concert.