Sibelius 5

Què passa si reconstruïm la música de Beethoven des de la perspectiva del segle XXI? L'admiració de John Adams per la manera en què Igor Stravinski va revisitar músiques del segle XVIII per compondre el ballet Pulcinella és l'impuls inicial d'Absolute Jest (La broma absoluta), per a quartet de corda i orquestra. Tot i els dos segles que els separen, John Adams se sent molt proper a Beethoven: l'ús de l'energia extàtica i de la capacitat de fer estructures musicals expressives a partir de materials mínims és comú als dos autors. Adams utilitza fragments d'obres de Beethoven per elaborar-les en un teixit musical completament nou. Els scherzos dels Quartets op. 131 i 135, així com fragments de la Novena simfonia o la Sonata Waldstein configuren una música vertiginosa sota el segell inconfusible de John Adams.

El Quartet op. 135 és l'última obra de grans dimensions composta pel geni de Bonn abans de la seva mort. El seu segon moviment constitueix un punt de mira únic i privilegiat a l'univers musical de Beethoven.
Jean Sibelius va compondre la seva Simfonia n. 5 en ocasió del seu cinquantè aniversari. Tot i l'èxit de la primera audició de l'obra, l'autor va revisar-la en diverses ocasions fins a assolir una forma definitiva el 1919. El procés de composició i revisió es va veure profundament afectat per la Revolució Russa i la complexa situació política del moment, així com per la declaració d’independència de Finlàndia. Amb una factura majestuosa i solemne, la simfonia recorre l'imaginari mític nòrdic.