La cançó de la terra

L'Idil·li de Sigfrid brilla dins del catàleg de Richard Wagner com una de les seves joies més singulars i cuidades. Ben lluny dels desplegaments orquestrals fastuosos de l'autor, la seva plantilla reduïda (només per a quinze intèrprets) i el seu to íntim s'expliquen per la seva funcionalitat original: l'autor va fer servir aquesta obra breu com a regal d'aniversari per a la seva esposa Cosima Wagner, fent-la sonar a les escales de casa seva la matinada del dia de Nadal. Tot i fer servir algunes citacions de leitmotivs de L’anell del Nibelung, el títol no fa referència a l'òpera homònima sinó al nom del seu fill gran, Siegfried Wagner.

Gustav Mahler, director expert en la música de Wagner, va compondre La cançó de la terra com una gran estructura simfònica: sis traduccions de poemes xinesos organitzats en quatre blocs que es corresponen amb els moviments d'una simfonia. El món sonor frondós i replet de referències característic del compositor es combina amb l'univers d'evocacions xineses dels textos: un repòs, en els dramàtics últims anys de vida de l'autor, en el refugi ofert per la bellesa i la transitorietat mundanes des d'una mirada estranyada i dualista. L'obra es va estrenar pòstumament sota la direcció de Bruno Walter.