Coda contra l'autoritat

Dmitri Xostakóvitx va mantenir un particular estira-i-arronsa amb el govern de Stalin entre els anys trenta i la Segona Guerra Mundial. Les simfonies d’aquest període transmeten, amb una ironia i un sarcasme mordaços, la repulsió que el músic sentia pel règim dictatorial del seu país. La Simfonia n. 9 n’és un bon exemple. Havia de ser la “Novena simfonia” soviètica, però Xostakóvitx no va posar-hi ni cor ni solistes, i no va afegir-hi cap apoteosi final; al contrari, des de l’inici el to burlesc va provocar una censura de l’obra, que no va poder-se enregistrar fins a tres anys després de la mort de Stalin.

Programa

El concert inclou dues obres més: Crystal Magic, una breu peça del belga Bert Appermont que descriu les propietats de quatre pedres precioses –la perseverança de la cornalina, la dissort de l’òpal, la saviesa de l’ametista i l’alegria de l’amazonita–, i Elegy for a Young American, de Ronald Lo Presti, dedicada al president John F. Kennedy i estrenada un any després del seu assassinat.