L'Àngel de Tristany

La Simfonia n. 4 de Felix Mendelssohn, batejada com la “Italiana”, és la més coneguda de l’autor. Estrenada a Londres el 1833 i publicada pòstumament, presenta un retrat viu de les impressions que la península Itàlica va provocar al compositor. La brillantor encisadora i alegre dels paisatges així com de les músiques populars –font de bona part de la imatgeria romàntica–, nodreix una de les pàgines més cèlebres del primer simfonisme del segle XIX.

Programa

Durant la composició de Die Walküre (La valquíria), Richard Wagner va compondre els Wesendonck Lieder, un cicle de cinc cançons elaborades a partir de textos de Mathilde Wesendonck, esposa d’un dels mecenes de Wagner i musa del compositor. Aquests lieder es consideren com un laboratori de les idees musicals que l’autor posteriorment va utilitzar a Tristan und Isolde (Tristany i Isolda), impregnades del mateix univers d’harmonies cromàtiques i fluctuants que caracteritza l’òpera.
Encapçala el programa Forty Heartbeats (Quaranta batecs), de la compositora finesa Kaiha Saariaho, una obra basada en els batecs i que deixa a la voluntat del director l’ordre d’interpretació de les seves pàgines, així com els tempi de cada una.