Re-Visions simfòniques

La gènesi de la Quarta simfonia de Robert Schumann és un dels primers casos, en la història de la música, de revisió i transformació profunda d’una simfonia. Si bé va ser composta i estrenada el 1841, no va ser fins a deu anys després que l’autor en donà per bona una reorquestració que alleugeria significativament una instrumentació atapeïda. L’estructura de la peça també va ser alterada: diversos fragments es van suprimir i d’altres van ser-hi agregats. Avui dia forma part del repertori orquestral com una de les aportacions més valuoses del compositor.

Programa

L’interès per la música i la figura de Mieczyslaw Weinberg és cada vegada més gran. Compositor injustament menystingut, va viure bona part de la seva vida dins l’ostracisme i fustigat per raons polítiques i ètniques. D’origen modest, polonès i jueu dins la Unió Soviètica, va patir directament l’antisemitisme i les purgues estalinistes contra els artistes considerats contraris al règim. L’autor no va escoltar mai el Concert per a violí i cordes, op. 42. Tot i ser compost el 1948, es va estrenar a Moscou el 1999 i es va enregistrar per primera vegada el 2007 amb l’Amsterdam Sinfonietta. D’una estructura senzilla i lírica, influïda possiblement per l’amenaça sobre qualsevol indici de formalisme o experimentació agosarada, es tracta d’una obra que juga entre la jovialitat i la tragèdia, entre la ironia i la severitat. Weinberg, sens dubte, és un dels grans compositors soviètics i es mereix el seu lloc al costat de Xostakóvitx, Khatxaturian o Prokófiev.