Pienso casa, digo silla

Pienso casa, digo silla és la continuació del nostre últim treball conjunt Kopfkino, on encarnàvem cossos cinematogràfics femenins per qüestionar la influència de la ficció en la construcció de la nostra identitat. En aquesta ocasió ens centrem en les experiències de les visionàries de l'Edat Mitjana per confrontar-nos amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat.

Què és l'experiència visionaria i com es podria traduir en el món contemporani? En aquesta era de les imatges mortes, quin valor té la imaginació?

El nostre treball gira al voltant del potencial de la fe i de l'entrega total per tal de disparar la ment de l'espectador. Visions profètiques, hipnosis catàrtiques, danses anacròniques, cançons del més enllà... Mirem al passat per recuperar quelcom que hem perdut en aquest temps pòstum que és el nostre present.

Vídeo! ? https://vimeo.com/419951411