La jove esposa

“La jove esposa” és l’adaptació teatral de la novel·la de l’autor italià Alessandro Baricco, amb el sabor agredolç propi de les seves obres i en la qual es combinen un evident erotisme, divertides escenes de vida familiar, reflexions sobre l’art de viure i de morir  i uns personatges particulars que, des de l’excentricitat, apel·len a pors i dubtes de la condició humana.

Segons l’acordat prèviament, la jove Esposa torna de l’Argentina i es presenta a casa de la Família per casar-se amb el Fill. Però hi ha un petit contratemps: el Fill ha partit de viatge a Anglaterra i ningú no sap amb exactitud quan tornarà. S’inicia així una llarga espera en una vila italiana de principis de segle XX, una experiència iniciàtica en què l’Esposa tindrà l’oportunitat d’anar coneixent en profunditat la peculiar Família del seu futur espòs: el Pare, entestat a mantenir en ordre un món amb tendència al caos, malgrat la fragilitat del seu cor; la Mare, la bellesa de la qual està en l’origen de grans secrets de la família; la Filla, la discapacitat de la qual augmenta la seva voluntat de gaudir de l’existència; l’Oncle, sumit en un somni del qual només desperta ocasionalment, i Modest, el majordom que és capaç, amb els seus cops de tos i les advertències, d’assessorar l’Esposa per a moure’s dins d’aquest excèntric món.

NOTES DE DIRECCIÓ:

“La jove esposa” és el viatge d’una dona per a tenir una veu pròpia, per a marcar unes normes pròpies, per a poder tenir capacitat de decisió pròpia. Aquí radica el veritable per què de la necessitat de portar aquesta novel·la de Baricco a escena: narrar un conte ambientat a principis del segle passat on a través de la paraula poètica, de les situacions inversemblants, dels personatges excèntrics, on es parla de la condició humana i, en especial, de la constant lluita de la dona, d’una lluita per a ser éssers independents, de marcar el propi camí, de deslliurar-se de lloses del passat, de seguir el propi instint i de no ser allò que decideixin els altres.

Hem concebut “La jove esposa” com un conte narrat en primera persona, com els records d’una dona sobre el seu viatge d’aprenentatge, de maduresa i de llibertat, explicats al públic a través de la seva sensibilitat, tot convertint la seva experiència en paraules i silencis amb aroma de rondalla i en uns personatges que semblen sorgits d’una fotografia en blanc-i-negre emmarcada al fons d’un antic saló.

Amb “La jove esposa” situem l’espectador en un lloc del passat on el temps s’atura, on l’esdevenir dels fets segueix una cadència pròpia, un món habitat per éssers excèntrics i particulars, però amb pors, dubtes i anhels completament recognoscibles. Sempre a través de situacions i relacions on la paraula i el silenci són essencials i esdevenen poesia i on la profunditat, la tendresa i l’erotisme es tenyeixen sempre d’alguna nota d’humor, endinsant-nos així en el plaent món de Baricco.

Ivan Padilla