Carmen

Mérimée va publicar el 1845 “Carmen“, la història d’una jove gitana que treballava com a cigarrera a Sevilla. La Carmen del segle XXI és una noia apoderada, popular, canta i balla hip-hop i trap. És urbana i viu a una barriada humil de la perifèria. És considerada una femme fatal perquè tracta als homes de la mateixa manera que ells tracten a les dones.

Feminisme, llibertat i amor.

FITXA ARTÍSTICA

Inspirada en la novel·la de Prosper Mérimée. 

Direcció escènica i adaptació dramatúrgica: Tony Casla. Repartiment: Cristina Vallribera/Alexandra Flores, Patrick Martínez , Andrés Piza i Óscar Giménez. Vestuari: Carme Trias (Modart- Alta Costura) i Antzoki Teatteri Disseny d’il·luminació: Anna Espunya Moviment escènic: Fàtima Campos Trepat Flamenc: Berta Villa Danses urbanes: Sara Espías Cançons a capella: Mabel Flores Percusió: Jean David Borges Reyna Música trap: E. Rodríguez Productores independientes. Disseny gràfic: Echedey Santana Técnic de llums i so: Eric Rufo Companyia: Antzoki Teatteri