Abans que es faci fosc

L’Anna treballa en un planetari on explica els secrets que guarda l’Univers, aquesta extensió fosca, freda i sense límits coneguts. Com astrònoma, sempre recorda als visitants que som en un punt perdut de l’Univers i que vivim en un planeta de color blau que gira constantment sobre sí mateix mentre es desplaça a una velocitat de més de 1.000 quilòmetres per hora. Li’n parla, també, a la Maria, la seva filla, que voldria pujar-se a un coet i viatjar cap a una altra galàxia…
Potser l’Anna mira de perpetuar-se a través de la seva nena, de fer-se immortal i de transmetre els seus gens, però també d’assegurar la continuïtat dels seus valors i idees. La vida de l’Anna canviarà quan li diagnostiquin una malaltia que farà que, com la de les estrelles, també la llum dels seus ulls s’acabi apagant. I és que l’Anna s’adona que s’adreça cap a aquella mateixa foscor en la qual l’univers s’enfonsa dia rere dia… Aquest espectacle és un viatge a les estrelles però és, a la vegada, un viatge interior, el que emprèn la protagonista buscant-se a sí mateixa i buscant, també, el seu lloc en la cadena de l’existència. Ho fa des d’un escenari ple d’estrelles i en ple moviment.