La Celestina

Calisto coneix a Melibea i neix en ell una obsessió que només podrà calmar-se si aconsegueix trobar-se amb ella. Però les normes socials de l’època ho impedeixen, i obliguen la dona a donar una negativa. Sempronio, criat de Calisto, li aconsella que se serveixi de Celestina, astuta alcavota que regenta un prostíbul vingut a menys, i que té bona mà en aquests assumptes. S’inicia llavors una boja carrera en la qual els personatges busquen de forma egoista el seu propi benefici, servint-se d’enganys i mentides: Calisto desitja posseir a Melibea; Celestina i Sempronio volen enriquir-se a costa del seu amo; Pármeno, el jove criat, encara que era fidel al seu senyor Calisto, s’aparta d’ell per a posseir a Areúsa, prostituta protegida de Celestina, i enriquir-se amb els seus amics. Tots es deixen portar per les seves pròpies obsessions, que irremissiblement els conduiran a la tragèdia.