LABERINT STRIPTEASE

Quan des de l’Espai Brossa se’m van proposar crear un espectacle a partir del llibre “Strip-tease i teatre irregular” em va envair una gran emoció i alhora una forta sensació de vertigen. Emoció per l’oportunitat d’abordar una figura amb la personalitat i l’obra d’un artista tan prolífic com Joan Brossa i vertigen per les mateixes raons. Lloar l’extensa i productiva obra de Brossa es sobrer, per tothom és coneguda i reconeguda.

Com a creador i com a intèrpret no podia perdre l’ocasió d’enfrontar-me a un repte majúscul com aquest. Com enfrontar-me a ella? Com reinterpretar les seves paraules? Com descontextualitzar-lo del seu temps per apropar-lo al nostre? Com no perdre el seu compromís polític? Com no trair el seu esperit crític? Com conservar el seu humor corrosiu? Per fortuna la resposta a totes aquestes preguntes eren al propi Brossa. La lectura, no només del llibre ja esmentat, sinó d’algunes de les seves obres teatrals, dels seus poemes o dels seus altres textos i, sobretot, les seves poesies visuals han estat una font d’inspiració evocadora i inesgotable.

Dansa, teatre, acrobàcia, música, cant, play-back, transformisme, striptease… Amb tots aquests elements en joc, vaig tenir clar que el format de l’espectacle havia de ser el d’un cabaret, no podia ser d’una altra manera, per elecció i gust personal, però també per la relació que aquest gènere, anomenat parateatral, manté amb Brossa.

No vull deixar de dir que aquest emocionant viatge no hagués estat possible sense la complicitat i l’entrega de tots i cada un dels membres que formen part d’aquest espectacle, els que veuran a l’escenari i els que no veuran.

Així doncs, senyores i senyors, passin, seguin i gaudeixin, o no, de la nostra proposta, juguin amb nosaltres a canviar l’òptica de visió, a despullar la realitat, a transvestir-la per veure-hi clar. Però sigui com sigui, permetin demanar-los-hi un favor, no se’n vagin igual que han entrat, perquè com sempre deia Brossa que també sempre deia Fregoli; “l’art és vida, i la vida, transformació”.

Roberto G. Alonso