LA BOHÈME

Ningú posa en dubte que LA BOHÈME és una de les òperes més estimades del públic. Estrenada a Torí el 1896, en realitat és un gran fresc de tota una època, la de la vida precària dels bohemis del París de mitjans segle XIX. La font literària del llibret és una novel·la que es va publicar per entregues en un diari parisenc: “Escenes de la vida bohèmia”, d’Henri Murger, en la que l’autor hi narrava força experiències autobiogràfiques. Així, l’òpera de Puccini es desenvolupa en escenaris de pobresa, molt allunyat dels ambients aristocràtics o burgesos de l’òpera romàntica, però és que estem en ple ‘verisme’, el corrent artístic que reivindicava la realitat quotidiana en les seves obres, ja fossin literàries o musicals. La història que ‘La bohème’ ens descriu és una història d’amor pur, el que sorgeix entre el poeta Rodolfo i la brodadora Mimì, pobres de solemnitat, però rics de sentiments. El final és tràgic, doncs ella sucumbeix a una terrible malaltia atiada per la misèria. I al públic, embruixat per la intensa i acolorida música de Puccini, sempre amb sentiments a flor de pell, això li agrada, li agrada molt. Una bona plorada al final de tot descarrega totes les tensions acumulades.