MOHA

Amb el gest com a únic llenguatge i l’humor com a bandera

En Moha és un immigrant il·legal... No. Posem només immigrant. Un refugiat... sí, millor... o un nouvingut! Millor encara. Un nouvingut, sí.

És moro... no, magrebí... musulmà... àrab?... africà... En Moha és d’una altra raça... ètnia?... cultura?... país... Sí, d’un altre país sí. I és d’un altre color també... no, color no... o sí?... No és negre... però és marró. Parla diferent, menja diferent, es vesteix diferent, resa diferent, pensa diferent... és diferent. Però tots som iguals, no? Ho va dir Nostre Senyor. Però Al·là no sé si ho va dir això. Tots som iguals, però amb les nostres diferències, és clar... Ara que, si ha vingut aquí, que s’adapti, no?... O si no ja ens adaptarem nosaltres... o tant és... En Moha és un amic... un conegut... un veí... un. I ha vingut aquí... per quedar-se... o no.

Companyia Còmica l’Ou Cost s’atreveixen a parlar, sense parlar, d’un tema tan delicat... no, delicat no seria la paraula... profund?... sona massa seriós... d’un tema tabú... sensible... d’actualitat... en fi... de la immigració. Us atreviu a posar-hi una mica d’humor?

Direcció: Xevi Font

Intèrprets: Moha Amazian, Albert Solans, Berta Pagès i Lluís Bové